Numancia - Nao d'amores - Compañía Nacional de Teatro Clásico
XXV Festival Teatre Clàssic Castell de Peníscola
21 de juliol - 22.30h - Pati d'Armes del Castell de Peníscola - Preu: 20 euros - 70 minuts - castellà
Entrada 20 euros:
- Versió i Direcció: Ana Zamora
- Repartiment: José Luis Alcobendas, Alfonso Barreno, Javier Lara, Cristina Marín-Miró, Eduardo Mayo, Alejandro Saá, José Luis Verguizas i Isabel Zamora
- Procedència: País Vasco/Madrid
- Arranjaments i direcció musical: Alicia Lázaro
- Assessor de vers: Vicente Fuentes i Fuentes de la Voz
- Vestuari: Deborah Macías
- Escenografia: Cecilia Molano
- Il·luminació: Miguel Ángel Camacho
- Coreografia: Javier García Ávila
- Assessor de moviment: Fabio Mangolini
- Assessor de percussió: Rodrigo Muñoz
- Ajudant de direcció: Verónica Morejón
- Ajudant d’escenografia: Almudena Bautista
- Ajudant de vestuari: Irma Vallés
- Realització de vestuari: Ángeles Marín
- Realització d’escenografia: Purple Servicios Creativos
- Disseny Cartell: Cecilia Molano
- Direcció tècnica: Fernando Herranz
- Producció executiva: Germán H. Solís
Numancia és una tragèdia que reflexiona sobre els límits de la llibertat humana, individual i col·lectiva. Aquesta obra també és l’expressió tràgica de la impotència humana i la seua supeditació a les formes de poder.
El teatre de Miguel de Cervantes s’erigeix com un esglaó importantíssim en l’evolució de les formes escèniques a la fi del segle XVI. Els valors culturals que la cultura cristiana anirà imposant, en substitució de les formes tràgiques grecollatines, trobaran en Cervantes una figura essencial per a proposar un canvi profund, que ens portarà cap a una concepció moderna de la trama teatral i la creació de personatges.
Hauríem de començar a reconéixer en Cervantes a un dels grans renovadors del teatre auri i ser conscients que el seu ús de la forma tràgica marcarà a molts dels dramaturgs posteriors. Numancia és una tragèdia que reflexiona sobre els límits de la llibertat humana, individual i col·lectiva. Aquesta obra també és l’expressió tràgica de la impotència humana i la seua supeditació a les formes de poder.
