Numancia - Nao d'amores - Compañía Nacional de Teatro Clásico

XXV Festival Teatre Clàssic Castell de Peníscola

21 de juliol  -  22.30h - Pati d'Armes del Castell de Peníscola - Preu: 20 euros - 70 minuts - castellà

  • Versió i Direcció: Ana Zamora
  • Repartiment: José Luis Alcobendas, Alfonso Barreno, Javier Lara, Cristina Marín-Miró, Eduardo Mayo, Alejandro Saá, José Luis Verguizas i Isabel Zamora
  • Procedència: País Vasco/Madrid
  • Arranjaments i direcció musical: Alicia Lázaro
  • Assessor de vers: Vicente Fuentes i Fuentes de la Voz
  • Vestuari: Deborah Macías
  • Escenografia: Cecilia Molano
  • Il·luminació: Miguel Ángel Camacho
  • Coreografia: Javier García Ávila
  • Assessor de moviment: Fabio Mangolini
  • Assessor de percussió: Rodrigo Muñoz
  • Ajudant de direcció: Verónica Morejón
  • Ajudant d’escenografia: Almudena Bautista
  • Ajudant de vestuari: Irma Vallés
  • Realització de vestuari: Ángeles Marín
  • Realització d’escenografia: Purple Servicios Creativos
  • Disseny Cartell: Cecilia Molano
  • Direcció tècnica: Fernando Herranz
  • Producció executiva: Germán H. Solís

Numancia és una tragèdia que reflexiona sobre els límits de la llibertat humana, individual i col·lectiva. Aquesta obra també és l’expressió tràgica de la impotència humana i la seua supeditació a les formes de poder.

El teatre de Miguel de Cervantes s’erigeix com un esglaó importantíssim en l’evolució de les formes escèniques a la fi del segle XVI. Els valors culturals que la cultura cristiana anirà imposant, en substitució de les formes tràgiques grecollatines, trobaran en Cervantes una figura essencial per a proposar un canvi profund, que ens portarà cap a una concepció moderna de la trama teatral i la creació de personatges.

Hauríem de començar a reconéixer en Cervantes a un dels grans renovadors del teatre auri i ser conscients que el seu ús de la forma tràgica marcarà a molts dels dramaturgs posteriors. Numancia és una tragèdia que reflexiona sobre els límits de la llibertat humana, individual i col·lectiva. Aquesta obra també és l’expressió tràgica de la impotència humana i la seua supeditació a les formes de poder.