La Dispersione & Cor de la Generalitat Valenciana

XXVII Festival internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola (Producció de l'Institut Valencià de Cultura, Diputació de Castelló i Ajuntament de Peníscola)

Dijous  28 de juliol de 2022 -  22.30h - Pati d'Armes del Castell del Papa Luna - Preu: 12 euros

Entrada 12 euros:

https://taquilla.ivc.gva.es/janto/main.php?Nivel=Evento&idEvento=280722CORGV

La Dispersione

La Dispersione naix en 1999 amb la intenció d’interpretar el repertori musical europeu dels segles XVII i XVIII amb criteris i instruments històricament fonamentats.

L’agrupació ha actuat en diversos festivals i auditoris: Daroca, Gijón, Vélez Blanco, Peníscola, Calatayud, Hellín, Cartagena, Alacant, Bilbao, Tlemcen (Algèria), Palau de la Música de València..., Ha col·laborat en els seus programes intèrprets com Barry Sargent, Olivia Centurioni, Juan Carlos de Mulder, Fernando Paz, Roberto Gini, David Sagastume, Lluís Vilamajó, Manuel Vilas, Leonardo Luckert, José Hernández-Pastor, etc.

Porta enregistrats cinc discos, dos de música espanyola titulats El mundo al revés, amb tonadilles escèniques de Blas de Laserna i fragments d’òperes de Martín y Soler –disc que va il·lustrar l’exposició Goya en Madrid en el Museo del Prado la temporada 2014-2015–, i Martín y Coll, amb música instrumental en ús recopilada per aquest organista a principis del segle XVIII; Flauto a Napoli? conté concerts per a flauta interpretats per David Antich com a solista, i The Curtain música anglesa de Locke i Purcell destinada al teatre. Finalment Curiosa prattica aborda usos habituals del barroc a través de músiques de Monteverdi, Händel, Pradas, Cabanilles...

Les seues actuacions i gravacions han ocasionat titulars i comentaris com «Daroca se luce», «Daroca resplandeciente» (Heraldo de Aragón 2009 y 2012), «Un buen reencuentro» (Levante 2012) sobre l’actuació en el Palau de la Música de València, «Es uno de los mejores discos de música antigua que he escuchado» (José Luis Pérez de Arteaga en El ojo crítico de RNE 2011) o «la interpretación de Antich y compañía alcanza el grado de excelencia» (Diverdi 2013), «el trabajo de La Dispersione es de una delicadeza y precisión impecables» (Melómano 2013) sobre el CD Flauto a Napoli? o «La actuación, impecablemente historicista [...] es digna de los mayores parabienes» (Ritmo 2017).

La Dispersione organitza des de 2003 el Curs de Música Antiga de Guadassuar (València), en el qual participen més d’un centenar d’alumnes interessats per la interpretació històrica i per on han passat a impartir els seus coneixements, professors de reconeguda trajectòria, com Olivia Centurioni, Leonardo Luckert, Lina Tur, José Hernández Pastor, Jean-Pierre Canihac, Daniel Lassalle, Francisco Rubio, Pedro Estevan, Maricarmen Gómez Muntané, Ángel Medina, J. Javier Goldáraz, Juan Carlos Asensio, Antonio Ezquerro...

Cor de la Generalitat Valenciana

Va ser creat en 1987 amb el nom de Cor de València. És el cor titular del Palau de les Arts de València al mateix temps que desenvolupa una constant activitat en els principals auditoris espanyols. Ha interpretat les grans obres del repertori simfònic coral i els principals títols del gènere líric, i freqüenta el repertori a cappella, amb especial atenció als compositors valencians.

El Cor de la Generalitat Valenciana està present en les temporades i festivals espanyols més importants, i ha cantat a Guanajuato (Mèxic), l’Havana, Nova York, París, Lisboa, Roma, Amsterdam, Hamburg, etcètera. Al costat de Carles Santos va participar en les Cerimònies Olímpiques de Barcelona 92.

Ha enregistrat discos per a Sony, Decca i Deutsche Grammophon al costat de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i solistes com Plácido Domingo, Juan Diego Flórez o Andrea Bocelli, i monogràfics sobre Mompou, Manuel de Falla, Joaquín Rodrigo, Luis de Pablo, Matilde Salvador o Alfredo Aracil, al costat d’altres de música antiga amb el grup Capella de Ministrers.

El seu disc Verdi Domingo va ser guardonat amb el Grammy Llatí al millor àlbum de música clàssica de 2014. Ha intervingut en DVDs amb Maazel, Mehta o La Fura dels Baus entre altres responsables artístics.

Ha actuat sota les batutes dels principals directors valencians i espanyols a més de Claudio Abbado, Roberto Abbado, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Riccardo Chailly, Valeri Guerguiev, Leopold Hager, Sir Neville Marriner, Lord Yehudi Menuhin, Marc Minkowski, Krzysztof Penderecki, Michel Plasson, Georges Prêtre, Helmuth Rilling, Guennadi Rojdestvenski, Mstislav Rostropòvitx, Claudio Scimone i Alberto Zedda.

Ha estat guardonat amb la Medalla d’Honor del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, la Medalla Commemorativa del XXV Aniversari del Palau de la Música de València, el premi Clar de Llums de la Universitat de València, l’Important de l’Editorial Premsa Valenciana i la Medalla al Mèrit en les Belles Arts de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

El Cor de la Generalitat depén de la direcció adjunta de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura. El seu director titular és Francesc Perales, Jordi Blanch seu director assistent i Francisco Hervás el seu pianista acompanyant.


Dietrich Buxtehude
Der Herr ist mit mir BuxWV 15

Georg Muffat
Propitia Sydera XII: Sonata & Gavotta

Dietrich Buxtehude
Wär Gott nicht mit uns diese Zeit BuxWV 102

Dietrich Buxtehude
Nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes BuxWV 77

Johann Friedrich Fasch
Triosonata FWV N:c2

Georg Friedrich Händel
Your voices raise HWV 254

Et in terra pax HWV deest

The Lord is my light (Sinfonia) HWV 255

Sing praises unto the Lord HWV 255

Johann Sebastian Bach
Lobet den Herrn alle Heiden BWV 230

Dietrich Buxtehude
Befiehl dem Engel BuxWV 10

Notes
Als segles XVII i XVIII la formació de qualsevol músic passava indefectiblement per les capelles musicals, on el mestre de capella instruïa els joves cantors que en els millors dels casos continuaven perfeccionant els seus sabers.

Dietrich Buxtehude, mestre de capella a Lübeck i gran organista fou referència per als incipients músics. Fins eixa ciutat viatjà caminant des d’Arnstadt un jove de 20 anys per visitar-lo i aprendre. Impressionat pel saber d’aquell home, l’estada, prevista per a unes setmanes, es prolonga per quatre mesos. Estem en 1705 i eixe jove era Johann Sebastian Bach, que amb el pas dels segles eclipsaria aquell músic al que també visitaren Händel o Mattheson.

Després, les trajectòries professionals tracen els més diversos camins. Bach exerceix al llarg de la seua vida en un àmbit molt reduït, mentre Händel passa per Itàlia i acaba a Anglaterra.

Les influències dels grans mestres, de les figures de referència, les perceben inclús les nostres oïdes saturades de sons procedents de totes les èpoques, encara que el sedàs de la història haja col·locat cada un d'ells en un lloc diferent.


Erika Escribá-Astaburuaga, soprano

Diana Muñoz Climent, alto

La Dispersione

Luis Osca i Josep Ribes, violins

Juan Perfecto Osca, violone

Lluc Osca, contrabaix

Fran López, tiorba

Ignasi Jordà. orgue

Cor de la Generalitat

Mª José Cifre

Erika Escribá

Estrella Estévez

Begotxu Martínez

Ana Bort

Empar Laàcer

Minerva Moliner

Diana Muñoz

Javier Aguilera

Pedro Castro

Anfonio Gómez

Josep Liuis Sanchis

Vicente Antequera

Lluís Martínez

Joan Valldecabres

Luis Vicente

Jordi Blanch, director del cor en aquest muntatge