Jornades Acadèmiques VI Centenari Papa Luna

La ponència entra de ple en el debat històric i teològic sobre la legítima elecció, per via de la legítima successió del cardenal Pedro Martínez de Luna, al suprem pontificat i al manteniment d'aquesta legitimitat durant tota la seua vida fins al moment de la seua mort; així com de la legitimitat del seu successor Climent VIII, el qual va posar fi al Cisma d'Occident amb la seua renúncia. La ponència ve a raonar i justificar amb la fonamentació de fets i documents de l'època i en la doctrina perenne de l'Església -Sagrades Escriptures, Tradició, Teologia i Dret Canònic- fins al Concili Vaticà II- que Benet XIII va ser Papa legítim de l'Església Catòlica.

Exposició del nucli urbà de Salamanca que va contemplar el Cardenal Pedro Martínez de Luna i la petjada heràldica que roman d’ell, les butles que es custodien a la Biblioteca Històrica de la Universitat de Salamanca i la incorporació del nom a la llista de carrers de la ciutat

En 1429 els manuscrits de la biblioteca de Peníscola recollien el patrimoni bibliogràfic dels Papes d’Avinyó. En els seus fons, al costat de la teologia i el dret, destaca la presència d'autors clàssics grecollatins i prehumanistes italians. Aquests autors recorden que per la cort pontifícia del Papa Luna de Peníscola va arribar l'Humanisme a la Corona d'Aragó. Aquesta biblioteca es va dispersar des de la mort de Benet XIII (1423). El que va quedar dels manuscrits transcrits en l'inventari del castell de 1429 s’ho va apropiar el cardenal Pere de Foix. Aquest els va dispersar entre la seua biblioteca d’Avinyó i la del Collegium Fuxense de Tolosa. Pocs exemplars van arribar a Roma.

En relació amb els reliquiaris pontificis conservats a Santa Maria de Peníscola, es pot rastrejar una sèrie d'obres distribuïdes per les poblacions dels voltants que estan directament relacionades amb la cort Papal. Més enllà d'aqueix vincle històric d'aquestes peces, atés que pretenem centrar-nos en qüestions materials, podem acostar-nos -de pas- a altres elements del patrimoni de les poblacions pròximes que configuren un valuós exemple de conjunt patrimonial.

La influència política de Benet XIII va ser decisiva en el desenllaç final de l'Interregne de 1410-1412 en la Corona d'Aragó. Els volums de la col·lecció Acta Curiarum Regni Aragonum dels regnats de Martí I, Ferran I i els parlaments de l'Interregne, juntament amb diverses publicacions i congressos realitzats en ocasió del 600 aniversari de la sentència del Compromís, han renovat totalment aquest tema d'investigació. La intervenció del Papa Luna es va fer notar a cada moment i qualsevol de les decisions preses per les elits polítiques es notificava al Papa per a rebre el seu consell. En la sessió del parlament d'Alcanyís del 30 de gener de 1412, Francisco d'Aranda va presentar dues butles emeses a Peníscola (In excels tron celestis i Ac de temporalis regis) juntament amb una llarga carta del Papa Benet XIII en la qual establia la doctrina sobre la successió reial i encoratjava els estaments dels regnes a culminar la seua decisió per la via de la justícia, el mateix que pretenia davant el Cisma de l'Església.

L'any 2000 el robatori d'un crani en la localitat de Sabiñán va posar en marxa una investigació forense sobre la figura i identitat de Benet XIII. La labor pericial va ser portada als tribunals en dos judicis l'any 2004. Aquest treball científic va culminar l'any 2014 en un documental titulat “600 anys sense descans” que fins ara ha sigut vist per 6 milions d'espectadors en les seues constants reposicions. Posar en valor a través de la ciència forense la figura històrica del Papa Luna és un repte per als investigadors. El marc del Castell que porta el seu nom a Peníscola es mostrarà com el millor lloc per a revelar la figura del pontífex. Podrà descansar definitivament però sense oblidar la seua persona i el seu exemple.