2 agosto Palau de Congressos de Peníscola (Música Antiga i Barroca de Peníscola)

Il Dolce Incontro / Seguidilles. Música escènica de José de Nebra

XXVII Festival internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola (Producció de l'Institut Valencià de Cultura, Diputació de Castelló i Ajuntament de Peníscola)

Dimarts 2 d'agost de 2022 - 20.30h - Palau de Congressos de Peníscola - Entrada gratuïta amb invitació

Entrada gratuita con invitación:

https://taquilla.ivc.gva.es/janto/main.php?Nivel=Evento&idEvento=020822INCONTRO

Il Dolce Incontro és un projecte dut a terme per Víctor Yusà, Anna Pitarch i Francesca Sales, amb l'objectiu d'interpretar i recuperar el repertori dels segles xvii i xviii. Naix de la necessitat per generar en la província de Castelló un grup format per músics professionals especialitzats en música històrica interpretada amb instruments d'època. Un dels seus objectius ha sigut contribuir a la difusió de la música amb criteris historicistes, amb la finalitat d'oferir una visió fidedigna i reveladora de la música tal qual es va concebre.

Es conforma com una agrupació oberta i flexible, que adapta el nombre i varietat dels seus músics en funció de les especificitats que cada programa requereix.

Francesca Sales, mezzosoprano

Naix a Castelló. Inicia els seus estudis musicals en el Conservatori Mestre Tárrega de Castelló amb la professora de cant Margarita Fernández, i obté el premi Honorífic de Final de grau. Prossegueix els seus estudis amb el tenor Lambert Climent,s’examina en el Conservatori Liceu de Barcelona i rep les màximes qualificacions. Assisteix als seminaris sobre Música Antiga i Barroca en la Universitat de Salamanca i rep classes del contratenor Carlos Mena, el professor de Cant de la Schola Cantorum Basilensis Richard Levitt, el professor d'interpretació Barroca David Mason, entre altres. Ha rebut clases magistrals de diferents figures rellevants en la música historicista com ara Montserrat Figueras, Emma Kirkby, Nancy Argenta i Robert King. En l'actualitat rep classes del professor de cant Antonio Lemmo. Ha sigut membre fundador del Cor Ciutat de Castelló i el Cor de Cambra LʼAcadèmia dʼOrfeu. Des de l'any 1999 col·labora habitualment amb el Cor de la Generalitat Valenciana i ha actuat dirigida pel Mestre Zubin Mehta, Lorin Maazel, Yaron Traub, R. Chailly, K. Penderecki, entre altres.

Rafael Quirant, sopranista

Naix a València el 10 d'octubre de 1996, besnét d'una cèlebre soprano de principis de segle, Carmen Tur, ben d'hora, amb tan sols 11 anys començaria a cantar a l'escola coral infantil Ricardo Pitarch de la localitat de Vall de Uxó.

Va fer la seua incursió en el cant amb classes de la mà de Nereida López i més tard de Ricardo Castelló amb qui va treballar durant quatre anys. Va mostrar el seu interés per formar-se en el cant i va ingressar en el conservatori professional de música Francesc Penyarroja de Vall de Uxó, com a alumne d'Alberto Guardiola. Durant tots aquests anys ha fet clases magistrals amb Carlos Chausson, Robert Expert, Nancy Fabiola Herrera, Xavier de Sabata i Miquel Ortega.

Ha sigut finalista en la 95a Convocatòria del Concurs de Joventuts Musicals d'Espanya en la modalitat de cant i finalista en el Concurs Nacional d'Òpera d'Albacete.

Entre el seu repertori operístic destaquen papers com Cherubino de Le nozze di figaro de Mozart, Griselda de Bajazet de Vivaldi, Tancredi de Rossini o Septimus de Theodora de Händel. En l'àmbit d'oratori ha cantat fragments de cantates de Bach, del Messies de Händel, Stabat Mater de Pergolesi o el motet Exsultate, jubilate de Mozart.

Obertura | Iphigenia en Tracia
Allegro
Aire de Minué, Allegro Cantabile

Il Dolce Incontro és un projecte dut a terme per Victor Yusà, Anna Pitarch i Francesca Sales, amb l'objectiu d'interpretar i recuperar el repertori dels segles XVII i XVIII. Naix de la necessitat per generar a la província de Castelló un grup format per músics professionals especialitzats en música històrica interpretada amb instruments d'època. Un dels seus objectius ha sigut contribuir a la difusió de la música amb criteris historicistes, amb la finalitat d'oferir una visió fidedigna i reveladora de la música tal qual es va concebre.

Es conforma com una agrupació oberta i flexible, que adapta el número i varietat dels seus músics en funció de les especificitats que cada programa requereix.

Notes

L'arribada dels Borbons al tron espanyol en 1700 i la seua consolidació després de la guerra de Successió portaria el desembarcament de músics italians a la cort madrilenya. Les seues innovacions instrumentals i harmòniques irradiarien des d'ací a tota la producció musical del país. En pràcticament tots els gèneres musicals les formes i l'estil musical es van adaptar d'una manera o un altra a la italianització, encara que conservant encara trets locals. Un clar exemple d'aquests trets locals és la inclusió de cançons espanyoles molt populars a l'època, les seguidilles.

La seguidilla és una composició musical espanyola de compàs ternari, acompanyada de dansa, i moviment animat, el contingut de les seues lletres sol ser de tema amorós, però també n'hi ha de temàtica múrria o jocosa. Es ballava per parelles que poden ser mixtes, aquestes formen un cercle i es van canviant de parelles. Els seus orígens es remunten al segle XV, apareixen en el teatre clàssic espanyol i en la tonada escènica i s'inclouen en la majoria d'obres de teatre espanyol del segle XVIII. Quevedo diu d'elles que «van arraconar a les ràncies danses de reverències que s'acompanyaven amb arpa i ravel».

José de Nebra (1702 - 1768 ), músic espanyol, és considerat el compositor espanyol més rellevant de les dècades centrals del segle XVIII. Organista de prestigi, aclamat compositor teatral i vice-mestre de la Capella Reial, la seua intensa i reeixida carrera professional es va desenvolupar en algunes de les principals institucions de la seua època. A partir de 1723 i fins a 1747 compon per als teatres públics nombroses sarsueles, òperes i comèdies, moltes d'elles perdudes. Entre les sarsueles conservades destaquen Vendado es amor, no es ciego (1744), Para obsequio a la deidad, nunca es culto la crueldad y Iphigenia en Tracia (1747).

En aquestes sarsueles, les seguidilles van ser un element molt recurrent, i van aportar el caràcter local dins de l'estil italià que es va adoptar al Madrid dels Borbons.

Il Dolce Incontro

Francesca Sales, mezzosoprano
Rafael Quirant, sopranista
Javier Carrau, Sergi Gil, Enrique Llorens, Joan Cervera, violins
Amparo Camps, viola
Anna Pitarch, violoncel
Perfecto Osca, violone
Ignasi Jordà, clavecí
Ferràn Pisà, guitarra i teorba
Jose Vicente Espí, percussió
Víctor Yusà, violí i direcció