Estil Concertant / Més que una musa: Élisabeth Jacquet de la Guerre (París, 1665 – 1729)
XXVII Festival internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola (Producció de l'Institut Valencià de Cultura, Diputació de Castelló i Ajuntament de Peníscola)
Divendres 29 de juliol de 2022 - 22.30h - Pati d'Armes del Castell del Papa Luna - Preu: 12 euros
Entrada 12 euros:
https://taquilla.ivc.gva.es/janto/main.php?Nivel=Evento&idEvento=290722ESTIL
Estil concertant
Agrupació creada per Marisa Esparza en 1998, interpreta en les seues diferents formacions als autors més internacionals del barroc i el clàssic europeu, incidint en els compositors espanyols del segle xviii, amb criteris historicistes i instruments d'època. Han actuat, entre altres, en el Festival de música Antiga i Barroca de Peníscola, Setmana de Música Antiga de Mataró, Saló Alfons el Magnànim de València, Saló d'Honor dels Invàlids de París, Setmana de Música Religiosa de Conca, Setmana de Música Sacra de Requena, Festival de Música Antiga d'Úbeda i Baeza, Festival Internacional de Galícia, Festival José de Nebra de Calataiud, Festival de Música Sacra de Tenerife, Maig Musical d'Osca, Festival de música Religiosa de Canàries, Serenates al Claustre de la Universitat de València o Palau de la Música de València, on han realitzat moltes estrenes de programes de recuperació patrimonial Han recuperat el Invitatorio de José de Nebra, Les tres nits de Tenebres d'Antonio Soler, Nadales al Naixement de Pascual Fuentes, José Pradas i Francisco Morera, Tonades i Cantades de Joaquín García, el Requiem de José de Torres, Tonades escèniques de Rosales, Misón i Laserna, la cantata Il Sogno, les òperes Una cosa rara, La Festa del Villaggio i el ballet Didon Abandonnée de Vicente Martín i Soler, a més d'innombrable música de cambra espanyola, col·laborant amb directors com Karl-Friedrich Beringer, Josep R. Gil-Tàrrega, Juan Luís Martínez i Hiro Kurosaki o Francesc Perales.
La seua discografia contempla Trios sonates de J. Pla, Trios i divertimentos de J. Haydn, Todo ceda al amor i Nadales al Naixement de compositors valencians del segle XVIII per al segell Arsis, Invitatorio Imperial i Lamentacions de José de Nebra, Dies de Gloria i Mort de José de Torres i Ai! Quin prodigi de Joaquín García per a la Societat Espanyola de Musicologia, a més dels enregistraments per a la ràdio i televisió.
Élisabet Jacquet de la Guerre (París, 1665 – 1729)
Prélude, clave solo (de la suite nº 1 en re m)
Divertissement pastoral
La musette ou les Bergers de Suresnes
- Marche
- Ritournelle
- Loure: Bergers de Suresnes, vous êtes heureux, une prince ramène ici tous les jeux...
- Écho de Musettes
- Pastoral et couplets: Bergers, reprenez vos musettes, l’a,aimable paix est de retour…
- Chaconne & menuet:Que sûr le rives de le Seine, l’écho répète nos chansons …
- Dialogue/Tirsis et Philis: Que tu charmes mes yeux/Tircis, que tu me plais...
- Ensemble: D’un pince généreux, je tiens ces doux attraits…
- Chœur: Célébrons à jamais de si charmants bien faites…
-Tircis: Nous avons en ce jour l’heureux talent de plaire...
- Philis: Parons-nous tous de la livrée, pour augmenter notre beauté
-Tendrement: Elle fait briller la Berger et tous deux charment de se plaire
- Chœur: Animez d’un ardeur fidèle, par nos jeux, par nos chant : marquez lui notre zele...
- (Suite instrumental) - Marche - rigodon 1º & 2º - Menuet - Cotillon
- Couplets: Chantons dans Suresnes...
- Chœur: Animez d’un ardeur fidèle, par nos jeux, par nos chant : marquez lui notre zele..
Prélude, clave solo (de la suite nº 3 en la m)
L’île de Délos
Cantate
- Symphonie, marquez
- Récitatif: Agréable séjour...
- Notes égales et lentement: Pour lui, les filles de mémoire…
- Musette/symphonie & Air: Terpsicore, au son des musettes...
- Symphonie, marquez: Régnez, brillante flore, embellissez ses bords…
- Récitatif: De ces charmes fortunes, la tristesse est bannue...
- Symphonie, gracieusement: Coulez dans une paix profonde…
- Récitatif: Nos désirs sont comblés…
- Chaconne: Les arbres réjouissent…
- Symphonie de rossignol: Écoutez les sons touchantes, de la tendre Philomèle
-Prélude & Air: Durez toujours tranquilles jeux…
Més que una musa: Élisabeth Jacquet de la Guerre (París 1655 - 1729)
Élisabeth Jacquet de la Guerre, és alhora la musa i compositora del nostre programa de hui interpretat i recreat per Estil Concertant, en aquesta ocasió, per una plantilla íntegrament femenina.
Les cantates que presentem en aquest programa estan inspirades en muses i personatges de la mitologia grega recreant un ambient festiu i amorós, on la dansa i la música s'entrellacen amb la naturalesa.
D'una manera descriptiva podem escoltar les branques a l'atzar del vent, les escales descendents i ascendents del violí imitant les fulles en moviment o a Filomena, en representació dels rossinyols, concedint a les flautes el seu cant en un recés de pau matisat pels trinats i ornaments dels ocells. Musa de la dansa i de la poesia, Terpsicore, irromp amb tempos animosos de ball i ambient pastoral al so de les «musettes».
De la Guerre va ser una clavecinista i autora reconeguda, citada per erudits de l'època al costat de Couperin o Lully; al contrari que moltes dones que per a accedir a un cert nivell cultural van optar per ingressar en convents i desenvolupar el seu talent sota l'empar de l'entorn religiós. La majoria d'elles no van transcendir i probablement moltes ho van fer sota pseudònims masculins o de manera anònima.
En la família de Élisabeth, va haver-hi des de clavecinistes a constructors d'orgues, la qual cosa la va predestinar abans del seu naixement a formar part d'un entorn d'alt nivell musical. Introduïda des de xiqueta en a l'ambient cortesà, va rebre una educació exquisida que unida al seu talent va fer que el seu prestigi s'estenguera per tota França així com fora de les seues fronteres. Es diu que amb cinc anys va impressionar al mateix Lluís XIV amb les seues improvisacions al clavecí.
La producció musical de De la Guerre va ser extensa, abastant pràcticament totes les formes i estils musicals en l'àmbit instrumental, cambrístic o operístic. En la música vocal aborda el religiós i el profà sent la primera dona a estrenar una òpera a França. La seua última publicació en 1715 va ser la seua col·lecció de cantates franceses profanes dedicades al príncep elector de Baviera, Maximilià II Manuel. D'aquest llibre interpretem L’île de Délos així com el divertimento pastoral: La musette ou els Bergeres de Suresne editada poc abans (1713). Les dues cantates van precedides per un preludi, tots dos extrets del seu llibre de peces per a clavecí editat el 1687.
Marisa Esparza Regal / Estil Concertant
Estil concertant
Aurora Peña, soprano
Fernanda Teixeira y Marisa Esparza, traversos
Amparo Camps, violín y viola barroca
Ruth Verona, violoncello barroco
Laura Puerto, clavecín
Marisa Esparza, flauta travesera y dirección
