Orient-Occident: diàleg de les ànimes

25 Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola

Dia 6 d’agost, dijous. Palau de Congressos, 22,30h

Orient-Occident: diàleg de les ànimes

Jordi Savall & Hespèrion XXI (Catalunya)

HESPÈRION XXI
Jordi Savall, lira d’arc, rabel & rebab
Moslem Rahal, Ney
Dimitri Psonis, oud, santur & morisca
Pedro Estevan, percussions

Preu entrada: 12€

Programa
Orient-Occident: diàleg de les ànimes

Alba (Castelló / Bereber)
Erotókritos – Dana bizantina
Nastaran (Naghma instr.) – Tradicional (Afganistan)
Azat astvatsn & Ter kedzo (Oda a la llibertat) – Tradicional (Armènia)
Koniali – Cançó i dansa turca i grega

El Rey Nimrod – Tradicional sefardí (Estambul)
La Quarte Estampie Royal – Le Manuscrit du Roi (París, s. XIII)
Lamento di Tristano – Trecento mss. (Itàlia, s. XIII)
Makām-ı Uzzäl Sakîl "Turna" Semâ’î – Mss. D. Cantemir (324)

Rotundellus (CSM 105) – Alfons X el Savi
Menk kadj tohmi – Tradicional (Armènia)
Kevokê – Tradicional kurda (Siria)
Paxarico tu te llamas – Tradicional sefardí (Sarajevo)
Hermosa muchachica - Tradicional sefardí (Jerusalem)

Makām-ı Hüseynī Sakīl-i Ağa Rıżā – Mss. D. Cantemir (89)
Chahamezrab – Anònim (Pèrsia)
Alagyeaz & Khnki tsar – Tradicional (Armènia)
Saltarello – Trecento mss. (Itàlia, s. XIII)

Un diàleg de les ànimes

Escoltar aquestes músiques d’Orient i Occident, subtilment aplegades per Jordi Savall, no és una experiència qualsevol. Perquè a l’emoció estètica s’hi ajunta un sentiment encara més intens, aquell que et fa sentir partícep, com per art d’encantament, d’una humanitat reconciliada. Aquesta humanitat, no ha perdut alguna cosa de la seva pròpia ànima a partir de la segona meitat del segle XV, quan Sefarad i Al-Àndalus moren simultàniament quaranta anys després de l’esfondrament de Bizanci? Entre l’Orient i l’Occident, s’han destruït passarel·les mentals i espirituals que d’aleshores ençà mai ningú ha reparat. La Mediterrània ha deixat de ser mar nodridora situada al centre del nostre univers cultural, per no ser sinó un camp de batalla, una barrera. Avui dia, la nostra mar comuna és l’indret on es dreça la Muralla invisible que parteix el planeta entre el Nord espantat i el Sud desesperat; i entre les comunitats planetàries que han pres l’habitud de malfiar-se de «l’Altre», i de separar-se’n. El món àrab i el món jueu semblen haver oblidat el seu fecund parentesc d’altres temps; l’Orient musulmà i l’Occident de tradició cristiana semblen tancats en una confrontació sense sortida.

Per tornar a donar a la nostra humanitat desorientada alguns senyals d’esperança, cal anar més enllà d’un diàleg de les cultures i de les creences, cal anar vers un diàleg de les ànimes. Aquest és, en aquest inici del segle XXI, la missió irreemplaçable de l’art. I és just això el que precisament constatem quan escoltem aquestes músiques magnífiques vingudes d’èpoques i terres diverses. De sobte descobrim, o redescobrim, que les civilitzacions que ens semblaven allunyades les unes de les altres, i fins i tot enemigues, són sorprenentment còmplices. Al llarg d’aquest viatge en el temps i en l’espai, a cada instant ens demanem si els conflictes als quals estem acostumats no són pas falsos, finalment, i si la veritat dels homes i de les cultures no resideix més aviat en aquest diàleg d’instruments, d’acords, de cadències, de gestos i d’alès.

Aleshores creix en nosaltres un sentiment de joia profunda, nascuda d’un acte de fe: la diversitat no és forçosament un preludi a l’adversitat; les nostres cultures no són envoltades de mampares
estanques; el nostre món no està condemnat a dissensions interminables; encara pot salvar-se... No és aquesta, de fet, des del començament de l’aventura humana, la primera raó de ser de l’art?
Amin Maalouf
Traducció: Manuel Forcano

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Institut Ramon Llull

Jordi Savall

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seua generació. Dóna a conéixer al món des de fa més de cinquanta anys meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i l'oblit. Dedicat a la investigació d'aquestes músiques antigues, les llig i les interpreta amb la seua viola de gamba, o com a director. Les seues activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revaloració de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb els quals explora i crea un univers d'emocions i bellesa que projecta al món i a milions d'amants de la música.

Al llarg de la seua carrera ha gravat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme amb especial atenció al patrimoni musical hispànic i mediterrani; una producció mereixedora de múltiples distincions, com els premis Midem, International Classical Music i Grammy. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l'enteniment i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontats. No en va va ser nomenat en el 2008 «Embaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural», i juntament amb Montserrat Figueras van ser designats els dos «Artistes per la Pau» dins del programa «Embaixadors de bona voluntat» de la UNESCO.

La seua fecunda carrera musical ha rebut les més altes distincions nacionals i internacionals; entre elles, el títol de doctor honoris causa per les universitats d’Évora (Portugal), Barcelona (Catalunya), Lovaina (Bèlgica) i Basilea (Suïssa), la insígnia de Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de Baixa Saxònia, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el prestigiós premi Leoni Sonning, considerat el premi Nobel de la música. «Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home per al nostre temps» (The Guardian, 2011).

Hespèrion XXI

En 1974, Jordi Savall i Montserrat Figueras, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith van fundar a Basilea el grup Hespèrion XX, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom, Hespèrion, significa «originari d’Hespèria», que en grec antic era la denominació de les dues penínsules més occidentals d'Europa: la ibèrica i 25
la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. Hespèrion XX, a partir de l'any 2000, canvia la denominació a Hespèrion XXI.

Hespèrion XXI és hui dia una referència ineludible per a comprendre l'evolució de la música en el període comprés entre l'Edat mitjana i el Barroc. La seua labor de recuperació d'obres, partitures, instruments i documents inèdits té un doble valor incalculable: d'una banda el rigorós treball de recerca aporta noves dades i interpretacions sobre els coneixements històrics d'una època, i per un altre, l'exquisida qualitat de les interpretacions posa a l'abast del públic la possibilitat de gaudir amb naturalitat de la delicadesa estètica i espiritual pròpia de les obres d'aquell temps.

Des del principi, Hespèrion XXI va prendre un rumb artístic clar i innovador que acabaria creant escola en el panorama mundial de la música antiga, ja que concebia i concep la música antiga com a instrument d'experimentació musical, i amb ella busca la màxima bellesa i l'expressivitat en les interpretacions. Tot intèrpret de música antiga té un compromís amb l'esperit original de cada obra i ha d'aprendre a connectar amb ella a través de l'estudi de l'autor, dels instruments de l'època, de l'obra en si i de les seues circumstàncies concretes. Però com a artesà de la música, també està obligat a prendre decisions sobre el que està interpretant: del seu talent, de la seua creativitat i de la seua capacitat de transmetre emocions depén la seua capacitat per a connectar el passat amb el present, la cultura amb la seua divulgació.

VENDA ENTRADES

ENTRADES: 12 €.

ABONAMENT DE 10 CONCERTS: 100 €. ABONAMENT DE 5 CONCERTS: 50 €

Venda anticipada:

A partir del dia 3 de juliol a través de www.entradas.com. 

A partir de l’1 d’agost, venda d’entrades al Palau de Congressos de Peníscola (C/ Blasco Ibáñez 10, esq. Mestre Bayarri) de 10 a 14h i de 17 a 20 h.

Horaris especials de taquilla:

Els dies de concert, venda al Castell de 21 a 22.30 h i el dia 6 al Palau de Congressos de 21 a 22.30 h.

Dies 4, 9 i 11, en el Palau de Congressos, dirigit al públic familiar, entrada lliure amb invitació que es repartirà el dia del concert des d’una hora abans en el mateix Palau de Congressos.