Flauto concertato
25 Festival Internacional de Música Antigua y Barroca de Peñíscola
Día 12 de agosto, miércoles. Castillo del Papa Luna, 22.30h
Flauto concertato. Conciertos para flauta de pico y viola da gamba de Georg Philipp Telemann (1681-1767)
Mediterrània Consort
Alexis Aguado, violín
Kepa Artetxe, violín
Daniel de Lorenzo, viola
Leonardo Luckert, viola da gamba
David Molina, violone
Juna Carlos de Mulder, archilaúd
Ignasi Jordà, clavecín
David Antich, flauta de pico y dirección
Precio entrada: 12€
Programa
Ouverture a Flauto concertato, 2 dessus e Basse (TWV 55:a2)
Ouverture
Les Plaisirs
Air à l’Italien
Menuet 1 i 2
Réjouissance
Passepied 1 i 2
Polonaise
Concerto a Flauto dolce, 2 violini, viola e Cembalo (TWV 51:C1)
Allegretto
Allegro
Andante
Tempo di Minuet
Concerto a Violino grosso, Viola, Flauto dolce, Viola da gamba e Fondamento (TWV 52:a1)
Grave
Allegro
Dolce
Allegro
Notes al programa
Georg Philipp Telemann (1681-1767) va tocar la flauta de bec i va escriure més música per a l'instrument que probablement qualsevol altre compositor en la història: música de cambra, concerts, suites, cantates, així com moltes parts d'obbligato en l'abundant repertori d'obres vocals. La seua obra és fonamental per a entendre el paper del instrument en el alt barroc dintre de l'àmbit professional. Així, este programa explora una part important de l'obra orquestral de l'autor alemany per a flauta de bec amb tres exigents obres de gran representativitat, estos tres treballs es conserven en manuscrits dipositats a la Landesbibliothek de Darmstadt i daten d'entre 1732 i 1750.
La Suite en La menor és una de les obres orquestrals més conegudes per a flauta de bec i una de les més interpretades de Telemann. En realitat Telemann l'anomena Ouverture, que és el terme que s'utilitzava per a definir la suite d'origen francès. Generalment les suites d'aquesta època se conformaven en una obertura de caràcter solemne establida en tres seccions (inventada per Lully i promoguda per Lluís XIV per a les músiques escèniques), seguida d'un conjunt de danses més o menys estàndard que es tocaven seguits. Aquesta suite però, és extraordinària perquè esta formada per una inusual successió de moviments que no es troba en cap altre compositor barroc; concatena una sèrie de moviments que alternen els estils francesos de Couperin o Rameau amb altres italians, com «Air a l'Italien», on la flauta adopta el rol de solista vocal amb l'estructura d'ària da capo, pròpia de les cantates i òperes italianes.
Aquesta mixtura d'estils italià i francès, del que Telemann va ser un dels principals defensors, s'observa al llarg de l'obra de l'autor. Així i tot, en esta suite encara trobem elements provinents de la música popular polonesa o morava tant habituals en la producció de l'autor d'Hamburg.
El concert en Do major, com la suite anterior, conté també característiques inusuals respecte a la clàssica forma del concert barroc. Normalment, en els concerts per a instrument solista s'establien tres moviments, alternant ràpids i lents. Telemann però, trenca aquesta estructura i incorpora elements de la música francesa, com el darrer «Tempo di Minuet». Aquest concert bé pot representar la música galant, rococó, que tant aviat s'establirà en Alemanya de la mà de Quantz. Carl Philipp E. Bach o Graun.
El concert per a viola da gamba i flauta de bec que tanca aquest concert és una rara avis dintre de la literatura barroca. Únic respecte a instrumentació, explota de forma magistral el potencial sonor de la viola da gamba i la flauta respecte al tutti. És una obra vibrant plena de recursos italianitzants i amb flaires polonesos com les altres dues obres del programa. Aquest concert es compon en una època en la qual els dos instruments solistes estan en declivi i segueix la tradició alemanya d'agrupar flautes i violes da gamba, com per exemple l'Actus Tragicus de Johann Sebastian Bach. En definitiva, la música d'aquest programa desplega un enorme ventall d'afectes, des de la tendresa fins a la fúria, des de l'elegància fins a l'excés, i representa també, un homenatge a un dels més grans compositors del segle XVIII.
David Antich
Mediterrània Consort
Fundada por el flautista David Antich en 2015, esta agrupación especializada en la música anterior al siglo XVIII está formada fundamentalmente por músicos reconocidos por su labor de divulgación, interpretación y docencia dentro de los ámbitos de la música antigua y barroca en el Estado Español y en el extranjero. Sus actuaciones ofrecen una combinación de rigor artístico con pasión interpretativa mediterránea; plantean una experiencia que pretende hacer olvidar lo cotidiano y abrir el espíritu del oyente buscando nuevas vías de emoción. Han formado parte de la programación de varios festivales de música antigua y barroca con excelentes críticas entre la prensa especializada.
Sus componentes han obtenido los elogios de la crítica en festivales de música histórica de todo el mundo. Como intérpretes actúan regularmente con grupos de música antigua de primera línea europea. Presentan este año la grabación de la integral de las sonatas de Händel para flauta de pico.
David Antich
Concertista y profesor de flauta de pico. Bajo la dirección del maestro Agostino Cirillo obtiene el título superior de flauta de pico con las máximas calificaciones y varios premios y menciones. Completa su formación con profesores como Ricardo Kanji, Aldo Abreu, Bart Coen y Pierre Hamon entre otros. Ha realizado giras de conciertos por numerosos países de la Unión Europea, Europa del Este, Asia, África, EE. UU. y América Latina con la Capella de Ministrers y con otros grupos de música histórica. Ha grabado para varias televisiones y radios asiáticas, norteafricanas, europeas y americanas, actuando en los principales ciclos y festivales de música antigua y barroca (Utrecht, Fez, Lyon, París, Roma, Ámsterdam, México DF, Nueva York, Shanghái, etc).
Su discografía comprende más de 50 discos de música medieval, renacentista y barroca con Capella de Ministrers y con otras agrupaciones, registros reconocidos y premiados por la crítica internacional y la prensa especializada. Funda los grupos de fusión instrumental Airea y el Bach Fussion Ensemble, así como Mediterrània Consort. Colabora activamente con grupos de música antigua de todas partes del Estado.
Es profesor en varios cursos de Música Antigua y Barroca y es invitado regularmente a impartir clases magistrales, cursos de flauta de pico y música de cámara. Imparte cursos de formación del profesorado para la Consellería de Educación de la Generalitat Valenciana y para otras instituciones. Enseña flauta de pico en el Conservatorio Profesional de Música de Torrent.
VENTA DE ENTRADAS
ENTRADAS: 12 €.
ABONO DE 10 CONCIERTOS: 100 €. ABONO DE 5 CONCIERTOS: 50 €
Venta anticipada:
A partir del día 3 de julio a través de www.entradas.com.
A partir del 1 de agosto, venta de entradas en el Palau de Congressos de Peñíscola (C/ Blasco Ibáñez 10, esq. Mestre Bayarri) de 10 a 14 h y de 17 a 20 h.
Horarios especiales de taquilla:
Los días de concierto, venta en el Castillo de 21 a 22.30 h y el día 6 en el Palau de Congressos de 21 a 22.30 h.
Días 4, 9 y 11, en el Palau de Congressos, dirigido al público familiar, entrada libre con invitación, que se repartirá el día del concierto desde una hora antes en el mismo Palau de Congressos.
